TAN FORT I TAN A PROP
Benvinguts
estimats Lectors!
Avui es canvien
els rols, efectivament d’escriure una pel·lícula en castellà a escriure-la en
català. Per quin motiu? Doncs
efectivament he vist la pel·lícula en català i faré el post en el mateix
idioma. Aquesta pel·lícula titulada
‘Tan Fort i Tan a Prop’ de l’any
2011, te una duració de dos hores i poc més. Està dirigida per Stephen Daldry i té intèrprets com Tom Hanks i Sandra
Bullock. El gènere és drama i tracta
sobre el tema de l’11S.
Sobre què va la pel·lícula?
L'Oskar Schell és un nen amb un cervell especial, sempre ocupat amb els reptes mentals que li planteja el seu pare. Quan el seu pare mor l'Onze de Setembre a l'atemptat del World Trade Center, l'Oskar necessita trobar una explicació lògica a un fet que és incapaç de comprendre, i aquesta necessitat l'empeny a emprendre una recerca per tota la ciutat de Nova York rere una pista deixada suposadament pel seu pare: una clau a dins d'un sobre.
Què m’ha semblat la pel·lícula? És una pel·lícula que sincerament, no tornaria a veure perquè no m’ha agradat. Principalment la meva intenció va ser voler canviar de canal, però sóc fan de la Sandra Bullock i vaig voler deixar-la per veure si anava millorant a manera que la pel·lícula anava avançant, però res. La majoria de les crítiques que he llegit sobre aquesta pel·lícula són negatives, havent-hi molt poques de positives, fins i tot m’ha estranyat que hagués tingut algunes nominacions fins i tot als Oscars. M’ha semblat que a la pel·lícula es feia molt pesat el personatge principal (l’Oscar), era molt surrealista i no és una pel·lícula que vulguis deixar fins al final perquè t’estigui enganxant, no és una pel·lícula que estiguis veient i t’agradi.
La veritat és que no solo fer pel·lícules amb critiques negatives perquè la majoria de pel·lícules que veig m’agraden, m’enganxen, no m’avorreixen, i són dignes de veure, però quan alguna cosa no t’agrada s’ha de ser sincer. El que no pots fer és dir que t’agrada alguna cosa i estar mentint. La veritat sempre s’acaba sabent.
Fins aquí el post d’avui, un plaer haver pogut fer-lo en català, encara que no recomano gens la pel·lícula, però que si la voleu mirar esteu en el vostre dret i potser podria ser que us agradés, per gustos els colors. I per avui és tot, espero que us hagi agradat, que us hagi entretingut, ja sabeu que podeu compartir el post amb tothom que vulgueu i ens veiem aquí mateix la setmana que ve amb un nou tema sobre el que parlar. Fins llavors, no deixis de somiar!
L'Oskar Schell és un nen amb un cervell especial, sempre ocupat amb els reptes mentals que li planteja el seu pare. Quan el seu pare mor l'Onze de Setembre a l'atemptat del World Trade Center, l'Oskar necessita trobar una explicació lògica a un fet que és incapaç de comprendre, i aquesta necessitat l'empeny a emprendre una recerca per tota la ciutat de Nova York rere una pista deixada suposadament pel seu pare: una clau a dins d'un sobre.
Què m’ha semblat la pel·lícula? És una pel·lícula que sincerament, no tornaria a veure perquè no m’ha agradat. Principalment la meva intenció va ser voler canviar de canal, però sóc fan de la Sandra Bullock i vaig voler deixar-la per veure si anava millorant a manera que la pel·lícula anava avançant, però res. La majoria de les crítiques que he llegit sobre aquesta pel·lícula són negatives, havent-hi molt poques de positives, fins i tot m’ha estranyat que hagués tingut algunes nominacions fins i tot als Oscars. M’ha semblat que a la pel·lícula es feia molt pesat el personatge principal (l’Oscar), era molt surrealista i no és una pel·lícula que vulguis deixar fins al final perquè t’estigui enganxant, no és una pel·lícula que estiguis veient i t’agradi.
La veritat és que no solo fer pel·lícules amb critiques negatives perquè la majoria de pel·lícules que veig m’agraden, m’enganxen, no m’avorreixen, i són dignes de veure, però quan alguna cosa no t’agrada s’ha de ser sincer. El que no pots fer és dir que t’agrada alguna cosa i estar mentint. La veritat sempre s’acaba sabent.
Fins aquí el post d’avui, un plaer haver pogut fer-lo en català, encara que no recomano gens la pel·lícula, però que si la voleu mirar esteu en el vostre dret i potser podria ser que us agradés, per gustos els colors. I per avui és tot, espero que us hagi agradat, que us hagi entretingut, ja sabeu que podeu compartir el post amb tothom que vulgueu i ens veiem aquí mateix la setmana que ve amb un nou tema sobre el que parlar. Fins llavors, no deixis de somiar!
-La Chica Del Gorro Azul-
Comentarios
Publicar un comentario